Un moment decisiu pel sector turístic del Bages

Ara farà gaire bé una setmana van inaugurar el Museu dels maquis de Castellnou de Bages. Un municipi d’aquests on si respira romanticisme, història i espiritualitat. Són d’aquells llocs on es sent que el temps s’ha relentitzat i et pots abstreure i deixar anar la imaginació,  tot pensant com deuria ser abans tot.

La inauguració del Museu dels maquis és una aposta ferma d’aquest ajuntament per cuidar i donar a conèixer el seu patrimoni, i  que s’ha fet possible gràcies al suport del memorial democràtic, la Diputació de Barcelona i a la col·laboració de diferents administracions del territori del Berguedà i el Bages.

Els qui fa anys que hem treballat en turisme a la comarca del Bages i en general a Catalunya, sabem que turisme és una paraula comodí per la majoria de polítics. La pots fer servir tant com vulguis tot omplinte la boca amb discursos que l’endemà són com una bona ressaca, no saps ni el que has dit, n’hi el que vas fer, i el que representa que vas dir que faries o apostaves generen un mal de cap perquè és un sector on hi ha d’haver un plantejament de treball a llarg termini. Una tendència difícil de canviar mentre segueixi havent tant poca estima pel territori.

El Bages seguint amb la tendència dels últims 70 anys és una comarca que ha anat a remolc de les tendències, en general del desenvolupament dels diferents sectors econòmics. Som incapaços d’arriscar i de promoure iniciatives diferents i noves. Només quan tothom ho ha fet ens sumem al carro, però sempre copiem i a sobre ho fem malament.

Un altre fet que ens caracteritza el territori i el terenar polític de la zona, és ser els primers en adoptar mesures de reducció d’inversió,  i fer passos endarrere. Amb això si que es pot dir que som pioners.

Fa falta trobar aquell amor pel territori, aquella estima que podem espirar a més, que tenim gent capacitada per fer molt. Hem de ser creadors de tendències, potenciar les nostres singularitats...

Ara la comarca del Bages està en un impàs d’aquells que marcaran el futur del desenvolupament econòmic dins el sector turístic. Les administracions del territori ja mai ha estat gaire encertada en el sector, ni mai han estès que era el turisme. En un moment de crisis on tot els sectors es retreuen, on moltes inversions i iniciatives es paren s’ha de tenir molt clar què fer i perquè es fa. Les administracions territorials han de fer pinya i lluitar per no deixar el seu territori mancat d’infraestructures,  perdent  oportunitats i competències. El sector turístic no és diferent; hi ha d’haver un reordenant d’administracions dedicades a la promoció turística, alguns organismes s’han de tancar, bàsicament perquè els seus resultats i les inversions que s’hi ha fet no han estat productives i no tenen cap objectiu o pla de treball de desenvolupament del sector. Però quins organismes hem de tancar? Tot el personal ha d’anar fora sense distingir bons i treballadors de personal no productiu? Què en pensa el sector privat  turístic de la comarca? S’escoltarà els seus punts de vista? Es posaran d’acord les administracions municipals i supramunicipals per mirar pels interès i el benestar de la gent del territori, tal com marca l’estatut? Ho passarà com sempre i els interessos particulars dels polítics ens condemnaran a unes quantes dècades més a ser relegats a la cua del desenvolupament i iniciatives turístiques? Són molts interrogants que s’han de respondre. Ens hi juguem molt amb aquestes decisions, hi podem arribar a perdre molt. Quan la nostra infrastructura turística ja és pobre, perquè les inversions que s’han fet des del govern central ja han estat les mínimes i molt cops mal fetes amb polítiques d’acció tots a menjar del mateix plat sense entendre la diversitat i singularitats dels diferents territoris de Catalunya. Ara toca la política de tots a dins el mateix sac i ja està. Cla diferenciar la bona gestió de la dolenta. Un bon exemple d’aquesta gestió turística és el Consorci del Cardener. S’ha de fer un pla de treball entre Consell Comarcal del Bages, totes aquelles administracions o consorcis que puguin avalar els resultats que pot avalar un consorci com el del Cardener per intentar fer un equip de treball comarcal que no ens deixi desemparats dins el sector. És el moment d’unir esforços i fer un organisme amb un personal qualificat, coneixedor del sector, de la seva gent, capaços de potenciar el seu desenvolupament econòmic.

Al mateix temps també cal fer força i tenir un dirigents capaços i valents per anar a la Generalitat i Diputació i saber demanar recursos per portar la gestió territorial. Fet que s’ha demostrat més d’un cop que no s’ha sabut fer des de la comarca. Molt cops per la falta d’unió i visió de comarca que necessitem. S’ha de trencar la relació entre Manresa i comarca. Manresa també ha d’aprendre a pensar comarcalment i no ser una ciutat vampir de recursos.  Manresa porta moltes dècades malbaratant diners que no s’ha reflectit en l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, en desenvolupament econòmic i en embelliment de l’entorn.

Els resultats en turisme és veuen a llarg termini, són apostes que s’han de fer pel territori i turisme va lligat a feina ben feta, això vol dir tenir clar què és el que es vol i cap a on es vol anar. Si pretenem que amb 4 anys canviem unes tendències, malament qui pensi que això no està preparat per treballar o dirigir el sector turístic d’una destinació comarcal. El turisme va lligat a la història, folklore, arquitectura i paisatge d’un indret. Si hi ha estima per donar a conèixer el que tenim és el fonament del turisme. Turisme és una paraula que engloba moltes coses, no s’entén turisme sense els altres sector econòmics, factors socials, medi ambient... turisme implica tenir una ciutat arreglada, carrers macos, nets, monuments en bon estat, zones d’aparcament, zones verdes, rius nets, promoció de les fetes del territori, la preservació i equilibri del sector primari, el comerç... si això no ho cuidem, afectem a la nostra imatge turística